19/2/15

El futur polític de Catalunya (Anàlisi-1)





Aquest any 2015 serà determinant pel futur polític de Catalunya.

Primer, les eleccions municipals del 24 de maig. Serà la primera vegada que els ciutadans catalans podran parlar davant les urnes des del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. Serà la primera vegada que podrem saber si realment existeix una majoria sobiranista a Catalunya, o no. Si les forces que es declarin sobiranistes poden governar molts dels ajuntaments catalans, aquest serà un pas ferm endavant.

El 27 de setembre hi haurà, sembla ser, eleccions anticipades per poder triar els nostres representants al Parlament de Catalunya. Aquesta serà la segona vegada que els ciutadans catalans podran parlar davant les urnes. Sabrem, per fi, si el procés sobiranista engegat els darrers anys és un soufflé, o no. Sabrem si els catalans i catalanes volem tenir una representació parlamentària majoritàriament sobiranista, o no. Sabrem si el procés constituent d'un nou Estat (i d'una nova constitució) es pot engegar, o no.

Però, atenció. Encara quedaran unes altres eleccions (sembla ser que cap a finals d'any). Les d'elecció dels nostres representants a les Cortes Generales. Hi ha sectors sobiranistes que les volen minusvalorar, però jo crec que també seran importants.

La societat espanyola es divideix en tres grans grups, respecte al tema català. Els unionistes, que no volen saber res de modificar la constitució espanyola per poder trobar un millor encaix per a Catalunya (principalment, PP). Els federalistes, que estan disposats a parlar d'una modificació de la constitució espanyola, de cara a millorar l'encaix català (principalment, PSOE). I el grup dels que accepten que es pugui parlar de la possibilitat de fer un referèndum d'autodeterminació a Catalunya (principalment, IU i Podemos).

Segons quins siguin els resultats en la tria dels nostres representants polítics, poden passar unes coses o unes altres.

ESTEU CONVOCATS!




 

10/2/15

John Elliott y "La rebelión de los catalanes"









"La rebelión de los catalanes" de John Elliott es una obra crucial en la historiografía modernista que cumple ahora cincuenta años y de la que puede decirse que su propuesta interpretativa no ha perdido a lo largo de ese tiempo la más mínima vigencia. El sentido historiográfico en que esa afirmación puede realizarse constituye el núcleo de este programa.

Participan:
José María Iñurritegui Rodríguez Profesor de Historia Moderna , UNED



 

4/2/15

La República, de Plató / 3
















 

La República, de Plató / 2


















La República, de Plató / 1


Avui, vull centrar-me en la filosofia grega, concretament, en el llibre La República, de Plató...

La República, de Plató


La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.
L'obra està estructurada en 10 llibres on Plató parla per boca del seu mestre Sòcrates.
En els quatre primers llibres s'hi exposen les quatre teories principals sobre l'origen de la Polis i el concepte de Justícia: Les mitològiques tradicionals, les dels sofistes realistes (la justícia no és altra cosa que aquell ordre imposat per qui té la força de fer-se obeir), la teoria contractualista (contraposen llei i naturalesa i la justícia és una convenció humana). Aquí es quan Sòcrates, en realitat Plató, exposa la seva teoria de l'estat entès com organisme on la justícia és una harmonia conscient i vivent i la societat un fet natural.
Prossegueix l'obra com una contínua reflexió sobre la política i les relacions entre els governants i els ciutadans. Dóna gran importància a l'educació dels ciutadans (incloses les dones). Filosofa sobre la idea del bé. Exposa la seva teoria de les quatre fases del coneixement que acaben amb la definitiva contemplació de l'ésser suprem. Presenta el famós Mite de la caverna que explica les relacions entre els dos mons, el sensible (la caverna) i l'exterior (les idees). Compara els sistemes polítics de l'època: timocràcia espartana, oligarquia, democràcia i tirania.
En l'últim llibre intenta preveure les conseqüències de la implantació de l'estat just que propugna i finalment analitza les diferències entre poesia i filosofia tot i afirmant la preponderància d'aquesta última.
La República és, a més d'una utopia social, un tractat de política i una reflexió sobre l’ésser humà. La influència d'aquesta obra ha estat contínua en el pensament polític d'occident al llarg del temps.

I, en vídeo...






 
 












 
 
 



2/2/15