Per què jo sóc independentista???

Per què jo sóc independentista???

Intentaré respondre aquesta pregunta de forma totalment racional...

La meva resposta està situada en dos plànols diferents: l'històric, i, el personal.

- En el plànol històric diria que Catalunya era, i és, una nació. Una nació que ha perdut dues grans guerres (majoritàriament, ja que sempre hi ha hagut catalans i catalanes que hi han sortit guanyant, i no per això eren menys catalans que la resta). L'any 1714 va ser la derrota definitiva a la Guerra de Successió. L'any 1939 va ser la derrota definitiva a la Guerra Civil Espanyola.

I, els guanyadors no van tenir cap mena de contemplació vers Catalunya. I, només la tossuderia i l'autoestima dels catalans i catalanes ha fet possible que la nació catalana no hagi desaparegut del mapa de nacions del món!

- En el plànol personal, perquè Espanya és una desgràcia d'Estat. Un estat on la gent més treballadora i emprenedora és castigada amb alts impostos i baixa inversió pública. On els diners públics no segueixen criteris d'eficàcia, eficiència i justícia social, si no que segueixen criteris de clientelisme polític. On, després de passar tota la infantesa i la joventut estudiant i lluitant per un somni et trobes que aquesta desgràcia d'Estat té mal organitzat l'ensenyament universitari. Poques places universitàries de qualitat, i poc finançament per poder fer front a les despeses (poquíssimes beques públiques pels joves catalans i catalanes!).

A partir d'aquesta mala entrada a l'etapa adulta de la vida, un intenta seguir lluitant i batallant amb la realitat, però ja es fa difícil redreçar-la.

Potser es pensen els espanyols que amb una bona pensió, ja m'han comprat, però, no!

Ells (aquesta desgràcia d'Estat) són els culpables de la meva trista vida, i de la trista vida de molts i molts dels meus conciutadans. I, n'estem ben farts, i volem fer la nostra pròpia vida!

CATALUNYA ERA, I ÉS, UNA NACIÓ!...I VOLEM QUE CONTINUÏ ESSENT-HO!!!