Reus:
Sabadell:
Vilanova i la Geltrú:
18/12/16
14/12/16
La República Catalana
Serie: Políticas y Sociología en Radio 3
Fecha de emisión: 14-12-2016
Va por la segunda edición el libro "La República Catalana" del politólogo y catedrático de la UNED Ramón Cotarelo en el que realiza un análisis riguroso y profundo sobre la independencia de Cataluña. En esta obra de la que habla en el programa, da las claves para entender y participar en el debate político de mayor relevancia de la actualidad: su origen, su presente y su posible futuro.
Participan:
Ramón Cotarelo García catedrático Departamento de Ciencia Política y de la Administración, UNED
Jaime Ferri Durá director del Departamento de Ciencia Política y de la Administración II de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología, Universidad Complutense Madrid
20/11/16
Fort Apache - ¿Cataluña independiente en 2017?
El pasado 11 de septiembre, con motivo de la Diada, las calles de Cataluña volvieron a llenarse de gente manifestándose por el proceso de independencia.
A pesar de los intentos por parte del Gobierno de frenar el llamado procés, los partidos secesionistas, Junts pel Sí [unión de Convergencia Democrática de Cataluña (CDC) y Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)] continúan adelante. Prevén culminar el proceso con unas elecciones constituyentes el próximo año.
Durante la parálisis política a nivel nacional se creyó que la situación catalana serviría de llave para desbloquear la situación y una vez más los partidos nacionalistas serían la clave para formar un Gobierno estable.
Invitados:
Manolo Monereo, analista político
Xavier Domènech, historiador
Andrés Gil, periodista eldiario.es
Guillem Martínez, periodista
Anna Gabriel, diputada Parlament Catalunya CUP-Crida
Emmanuel Rodríguez, Instituto DM.
12/8/16
Josep Maria Reniu - Llibre blanc sobre la transició nacional
Parlem del "Llibre blanc sobre la transició nacional" amb l'especialista en Dret Constitucional i Ciència Política Josep Maria Reniu.
Comissió d'estudi del procés constituent: Compareixença de Ferran Requejo (05/04/2016)
Ferran Requejo, catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF, Barcelona).
Federalisme o independència? Ferran Requejo i Xavier Arbós debaten
Federalisme o independència? Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF, i Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la UB, debaten al programa Més324.
4/8/16
La Tuerka Cataluña Goodbye Spain?
Con Miguel Urbán (Viento Sur), Pedro Zerolo (PSOE), Lali Vaquero (IU), Ramón Cotarelo (catedrático de Ciencia Política) y Jaime Pastor (profesor de Ciencia Política)
Conexiones en directo con Alfred Boch (ERC), Jon Iñárritu (Amaiur) y Raimundo Viejo Viñas (profesor de la UPF).
TV3 - Divendres - Tertúlia amb el professor Ferran Requejo
Aquest dijous tindrem el gust d'assistir a una altra classe magistral del catedràtic de Ciència Política de la UPF Ferran Requejo, per analitzar la situació política a Catalunya amb vistes al 9N.
DDHH: «Consulta al poble de Catalunya. Raons de la seva legitimitat ètica i democràtica»
Ponents:
· Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra
· Joan Costa, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Universitat Internacional de Catalunya.
TV3 - La transició cap a la independència de Catalunya
Entrevista amb el professor de Ciències Polítiques i Socials de la UPF Jaume López, que ha coordinat un estudi que preveu una nova onada de creació d'estats a Europa en què hi inclou Catalunya. López assegura que "El Constitucional i l'estat espanyol ens estan empenyent a la transició cap a la independència". "Falta saber quina serà l'espurna que farà arribar-hi", afegeix.
Si Catalunya fos independent, sortirien els números?
Inaugurem el nou cicle "Controvèrsies: l'actualitat a debat" amb l'acte: Si Catalunya fos independent, sortirien els números?. Un debat entre Modest Guinjoan, doctor en Economia per la UAB, i Manuel Milián Mestre, polític i periodista. Aquest cara a cara serà moderat pel periodista Lluís Reales, vicepresident primer de l'Ateneu Barcelonès.
La primera controvèrsia serà entre:
Modest Guinjoan (Riudoms 1954) és doctor en Economia per la UAB, soci-director de la consultora Barcelona Economia, professor associat del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, exdirector del CIDEM, autor de nombrosos llibres sobre gestió empresarial i articles en revistes especialitzades, és articulista d'opinió a les seccions d'economia dels diaris Avui i La Vanguardia.
Acaba de publicar a Pòrtic el llibre Sense Espanya: la qüestió de la independència de Catalunya es troba a primera línia del debat polític popular. La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut aprovat en referèndum s'ha interpretat de manera gairebé unànime com el tancament d'una època. Per primer cop es planteja seriosament la decisió de separar-se d'Espanya, un projecte de dimensions colossals que obre molts interrogants. D'una banda, s'aconseguiria l'eliminació del dèficit fiscal, però de l'a ltra, la possibilitat d'un boicot comercial espanyol sobre les empreses catalanes genera inquietud entre els empresaris i treballadors catalans. Un exercici d'economia aplicada, rigorós i divulgatiu, que porta llum a aquests i altres interrogants que obre la situació actual.
Manuel Milián Mestre (Forcall, Ports 1943) és un polític i periodista valencià que ha desenvolupat la major part de la seua vida a Catalunya. Membre d'una família de comerciants ramaders, el 1951 es traslladà a El Perelló. Es llicencià en geografia i història per la Universitat de Barcelona el 1965. Es dedicà aleshores al periodisme, col·laborant inicialment a Ràdio Morella el 1963-1965 i després a El Noticiero Universal (1966-1970), Tele/eXpres (1970-1973), Diari de Barcelona (1975-1980) i fou membre fundador i directiu d'El País (1974-1977). També ha col·laborat a Las Provincias i La Vanguardia.
Políticament, ja el 1970 havia col·laborat amb Manuel Fraga Iribarne quan era ministre. El 1974 fundà el Club Àgora i el 1976 Reforma Democràtica de Catalunya. El 1980 fou un dels fundadors de Solidaritat Catalana, que es presentà sense èxit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. Del 1983 al 1989 fou director d'estratègia i comunicacions de Foment del Treball Nacional. A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou escollit diputat pel Partit Popular, cosa que repetí a les eleccions generals espanyoles de 1993 i eleccions generals espanyoles de 1996. També fou membre de l'executiva del Partit Popular del 1989 al 2000. Darrerament ha compost un llibret d'òpera, El Misteri dels Temps, amb Carles Santos.
Ferran Requejo: Estructura, organització política i viabilitat d'una Catalunya independent
Ferran Requejo ens parla en aquest vídeo de com podria ser l'estructura i l'organització política d'una eventual Catalunya independent. Així mateix, reflexiona sobre la viabilitat de la independència.
Construint un #NouPaís. Les administracions públiques de la República Catalana
Acte celebrat el 22 de febrer de 2014 enmarcada dins el cicle "Jornades pel nou país que volem" amb les intervencions de:
10 h. Debat. Quines Administracions Públiques hauriem de construir?
Francisco Longo, professor titular del Departament de Direcció de Persones i Organització d'Esade i membre del Comité d'Experts en Administració Pública de Nacions Unides
Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració a la UPF
Modera: Jordi Foz, president de la Comissió Sectorial d'Administracions Públiques i Justícia d'Esquerra Republicana
11 h. Conferències en paral·lel
Innovació al sector públic i govern obert
Marc Garriga, expert en govern obert i societat en xarxa.
Membre de la Xarxa d'Innovació Pública (XIP)
Presenta: Mireia Mata, membre de l'Executiva de la sectorial d'Administracions Públiques i Justícia d'Esquerra Republicana
L'organitzacio territorial de les Administracions Públiques a la República Catalana
Josep Rovira, Professor del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la UB. Expert en organització territorial
Presenta: Josep Maria Palau, membre de l'Executiva de la sectorial d'Administracions Públiques i Justícia d'Esquerra Republicana
12.00 h. Pausa
12.30 h. Debat. Què n'esperem del sector públic de la República Catalana?
David Garrofé, secretari general de CECOT
Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social
Jordi Porta, president de la Fundació Enciclopèdia Catalana
Carles Villalante, secretari de Política Institucional de la Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya (FSP-UGT de Catalunya)
Modera: Sergi Sabrià, diputat d'ERC al Parlament de Catalunya
13.45 h. Cloenda.
Cesc Iglésies, vicesecretari general d'Acció Política d'Esquerra Republicana.
«Historiografia i ciència política en la Transició Nacional»
Conferència de Carles Boix i Serra, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Princeton. La conferència es va celebrar a l'IEC el 31 d'octubre de 2014, en el marc del simposi 'Federalime. Autonomisme. Independentisme: el pensament catalanista des dels orígens fins al segle XXI', organitzat per la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'IEC, i el Centre d'Història Contemporània de Catalunya.
Aspectes polítics del debat sobre la independència de Catalunya
La darrera sessió de les jornades "La independència de Catalunya, a debat" es va celebrar el 6 de febrer sota el títol "Identitats nacionals espanyola i catalana". Van participar a la taula rodona Jordi Muñoz, investigador postdoctoral de la UAB; Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF; Jeff Miley, profesor del Departament de Sociologia de la Universitat de Cambridge i María José Hierro, professora de Ciència Política de la UPF. Marc Santjaume, professor del Departament de Ciències Polítiques de la UPF, en va ser el moderador.
3/8/16
La Klau - Quin sobiranisme volem a Catalunya?
Entrevista al portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Xevi Generó, sobre l'acord de govern a Catalunya amb Junts pel Sí. Debat posterior sobre l'objectiu d'eixamplar el suport social de l'independentisme del nou govern, el paper de les altres forces sobiranistes i la governabilitat a l'Estat.
Entrevistat: Xevi Generó, portaveu del Secretariat Nacional de la CUP.
Taula de debat: Joan Tardà, portaveu d'ERC al Congrés; Gemma Ubasart, ex secretaria general de Podem Catalunya; David Llistar, membre de Barcelona en Comú i Xevi Generó.
2/8/16
"Dret a decidir de Catalunya" Ramón Cotarelo a Figueres
Xerrada debat del politòleg Ramón Cotarelo als Caputxins de Figueres. Un acte de l'ANC presentat i moderat per Enric Pujol.
Conferencia de Palinuro en Luxemburgo sobre la República Catalana en Europa
Una exposición histórica, jurídica y política sobre la viabilidad de la República Catalana en Europa con especial referencia a la estrategia en teoría de juegos.
Entrevista a Josep Maria Reniu (21/10/2014)
El Doctor en Ciència Política i de l'Administració, en Josep Maria Reniu.
L'ideòleg?
19/5/16
Madrid | Acadèmics i polítics apel·len al principi democràtic per resoldre el problema català
Malgrat que Catalunya és un dels grans temes de la política espanyola actual, a Madrid sovint se’n parla amb tòpics o sense entrar-hi a fons. Per aquest motiu, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) ha organitzat amb la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia una jornada a la Universitat Complutense (UCM).
Enllaç
21/4/16
Ramón Cotarelo. El procés sobiranista català. Una interpretació des de Madrid.
Conferència de Ramón Cotarelo al Fòrum de Debats , el divendres 29 de gener de 2016, a Vic. El conferenciant va ser presentat per Ramon Gabarrós. Acte presentat i moderat per Joan Brugués.
20/4/16
Ramon Cotarelo, Catalunya i España
El catedràtic de ciència política, en Ramon Cotarelo, que va ser un dels meus professors a la UNED, és una de les veus (poques) que parlen, des d'España, de Catalunya.
Val la pena escoltar-lo.
Madrid, parodiant un alt funcionari espanyol, "ni està, ni se le espera".
Nosaltres, els catalans i catalanes, a continuar fent camí. Sense pressa, però sense pausa.
6/2/16
Per què jo sóc independentista???
Per què jo sóc independentista???
Intentaré respondre aquesta pregunta de forma totalment racional...
La meva resposta està situada en dos plànols diferents: l'històric, i, el personal.
- En el plànol històric diria que Catalunya era, i és, una nació. Una nació que ha perdut dues grans guerres (majoritàriament, ja que sempre hi ha hagut catalans i catalanes que hi han sortit guanyant, i no per això eren menys catalans que la resta). L'any 1714 va ser la derrota definitiva a la Guerra de Successió. L'any 1939 va ser la derrota definitiva a la Guerra Civil Espanyola.
I, els guanyadors no van tenir cap mena de contemplació vers Catalunya. I, només la tossuderia i l'autoestima dels catalans i catalanes ha fet possible que la nació catalana no hagi desaparegut del mapa de nacions del món!
- En el plànol personal, perquè Espanya és una desgràcia d'Estat. Un estat on la gent més treballadora i emprenedora és castigada amb alts impostos i baixa inversió pública. On els diners públics no segueixen criteris d'eficàcia, eficiència i justícia social, si no que segueixen criteris de clientelisme polític. On, després de passar tota la infantesa i la joventut estudiant i lluitant per un somni et trobes que aquesta desgràcia d'Estat té mal organitzat l'ensenyament universitari. Poques places universitàries de qualitat, i poc finançament per poder fer front a les despeses (poquíssimes beques públiques pels joves catalans i catalanes!).
A partir d'aquesta mala entrada a l'etapa adulta de la vida, un intenta seguir lluitant i batallant amb la realitat, però ja es fa difícil redreçar-la.
Potser es pensen els espanyols que amb una bona pensió, ja m'han comprat, però, no!
Ells (aquesta desgràcia d'Estat) són els culpables de la meva trista vida, i de la trista vida de molts i molts dels meus conciutadans. I, n'estem ben farts, i volem fer la nostra pròpia vida!
CATALUNYA ERA, I ÉS, UNA NACIÓ!...I VOLEM QUE CONTINUÏ ESSENT-HO!!!
14/1/16
Rousseau: de l'esclavatge a la llibertat / 1
El filòsof Jean-Jacques Rousseau és considerat, sovint, com el principal inspirador de les idees de la Revolució Francesa. La seva obra, El contracte social o Principis del dret polític, és coneguda per exposar amb claredat i força que l'única forma de poder polític legítima és el poder que troba el seu fonament en la voluntat del poble (o «voluntat general»).
En El Contracte social, Rousseau estableix que una bona organització social rau sobre un pacte garantint la igualtat i la llibertat entre els ciutadans. Aquest pacte es fa entre tots els participants, és a dir el conjunt dels ciutadans. En el pacte social, cadascun renuncia a la seva llibertat natural per guanyar una llibertat civil. La sobirania popular és el principi fonamental del contracte social. La indivisibilitat d'aquesta sobirania és un altre principi fonamental, pel que cal comprendre que el poder del Sobirà no sabria estar dividit (Rousseau utilitza aquest terme per designar el poble sobirà) i no se'n pot separar per interès personal, ja que l'interès personal és contrari a la recerca de l'interès general, únic objectiu del contracte social. Aquest contracte social, Rousseau el veu com una resposta a l'estat salvatge en el qual regna la llei del més fort. Per a ell, la llei del més fort no pot ser un principi director d'una societat ja que és incompatible amb l'interès general, i per tant amb el contracte social: «El més fort no és mai prou fort per ser sempre l'amo, si no transforma la seva força en dret i l'obediència en deure.» La pèrdua del contracte social, és la tornada a l'estat salvatge, primitiu, animal, «tirànic i vanal». Una societat que trenqués el seu contracte social ja no seria una societat lliure....
I, ara, uns vídeos...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)